L’any 1973 vam tindre una altra fita important del moviment conservacionista, l’ajuntament de València va crear una comissió per a decidir que fer amb el vell llit del Túria que havia quedat sense ús després de la inauguració del Pla Sud i el desviament del riu. En el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1966 les autoritats van preveure aprofitar els més d’un milió de metres quadrats del llit per a la construcció d’una autopista que connectara el port amb l’aeroport de Manises . Seria l’entrada a València de la carretera de Madrid, la futura autopista de “ Levante ”. En arribar al Grau enllaçaria amb l’ autopista del Mediterrani que seguint tota la frontissa marítima espanyola baixaria des de la frontera francesa fins a Algeciras . En eixir del llit del Túria la carretera passaria per damunt del port seguint cap a Castelló, pel traçat de l’autovia de Puçol, el vessant sud travessaria la Devesa del Saler per continuar fins a Alacant . Pont del Real de València anys cinquanta

  El riu Túria transcorria dins del terme de València set quilòmetres, encaixonat per marges de pedra, des de l’Assut de Rovella fins a l’Assut de l’Or , en creuar el pont de Ferro o de Drassanes (1931) moria al mar, entre el port i el barri de Natzaret . Els paredats s’havien construït per defensar la ciutat de les freqüents avingudes del riu que periòdicament la negaven. En les pitjors riuades sols s’havien salvat els terrenys que ocupava l’antiga ciutat romana, fundada dalt d’un alteró d’un illot a la vora del riu, pel cònsol romà: Dècim Juni Brut Galaic el 138 aC. València en 1853, gravat d’Alfred Guesdon  El riu Túria tancava València pel nord, per facilitar el pas s'havien alçat 12 ponts, cinc històrics, altres cinc i dues passarel·les més modernes. Per protegir la ciutat de les avingudes que es repetien periòdicament començaren ben prompte a alçar paredats formats amb grans pedres. En 1956 acabaren els primers que va construir la Junta de Murs i Valls , entre el p

  Collage RMiB " Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense ”. Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 1942-1995)     NATURALISTES Museu del Carme d'Onda El Museu del Carme d'Onda, a la Plana Baixa, es va formar a partir de la col·lecció del Gabinet de Ciències que el Col·legi dels Pares Carmelites tenia des de l’any 1952, que va recopilar i impulsar el Pare Anselmo Coyné Buyl (Saragossa, 1901-1979). Les obres començaren en 1963 i aquest any les van inaugurar. Per acollir la col·lecció van fer un gran edifici de 4.500 m², 75 metres de llarg per 20 metres d'ample, dividit en tres plantes i amb un gran espai comú en el centre. Les instal·lacions presenten una gran col·lecció amb més de 2.000 espècies de mamífers, ocells, peixos, rèptils, crustacis i batracis. En la secció d'invertebrats exposaven 5.500 exemplars, més de 1.500 plantes en els herbaris, 3.500 min