Marroc, Arxiu RMiB El sòl El sòl és la capa externa de l’escorça terrestre creada per la descomposició de les roques per processos erosius o meteòrics, llavors les seues propietats canvien segons el clima, el substrat i l’activitat dels organismes vius. És el suport vital de la vegetació que viu en la Terra, a més regula els fluxos de l’aigua. La vegetació i el sòl es defensen mútuament, les plantes necessiten sòl per arrelar i per a nodrir-se, d’altra banda, el sòl necessita la protecció contra l’erosió i la subjecció que li aporten les plantes, també ajuden a retindre i moderar la velocitat de l’aigua, facilitant la seua filtració als aqüífers, a més li aporten matèria orgànica per a enriquir-lo. Requena, Arxiu RMiB La matèria orgànica en el sòl no és un nutrient, però és la principal font de nitrogen i d’hidrogen, a més de ser una mena de ciment de l’estructura del substrat. A Catalunya els valors de matèria orgànica del sòl varien del 0,3% en les zones més àrides, al 21% en l

  Collage RMiB Partint del model de l’estat liberal democràtic, que és una síntesi del principi democràtic i del principi liberal. És liberal perquè garanteix l’estat de dret, els drets civils, els drets individuals, el dret de la propietat i les llibertats més bàsiques. És democràtic perquè mitjançant el sufragi universal, periòdicament la ciutadania tria als governants que han de gestionar la societat. Llavors la Democràcia Liberal seria un intent d’equilibri entre democràcia entesa com a poder del poble i la prevalença dels drets liberals (Jordi Muñoz, 2019). En 1991 després d’enfonsar-se la Unió Soviètica, segons el tipus de govern el món es dividia de la següent manera: un terç eren democràcies pluralistes, un altre eren dictadures i el terç restant estava format per règims híbrids molt difícils de classificar en cap dels dos grups anteriors. Aquest grup de règims indefinibles per la seua heterogeneïtat, està conformat per règims híbrids. Trobem democràcies virtuals amb funciona

  Collage RMiB A mesura que el canvi climàtic antropogènic continue, els riscos per a la biodiversitat augmentaran amb el pas del temps. Projeccions indiquen que la biodiversitat del planeta està a punt de col·lapsar. Els ecosistemes pateixen múltiples agressions, molts deixaran de funcionar de clop i desapareixeran. El darrer gran canvi del clima va ocórrer fa uns catorze mil anys quan el trenta, per cert, de la superfície terrestre va perdre la capa de gel que l'havia cobert durant el darrer període glacial, que havia durat cent mil anys. El canvi no va ser sobtat, hi hagué un període de transició que es va estendre durant uns 3.300 anys. Des d’aleshores, el planeta havia mantingut unes característiques climàtiques prou estables fins a la revolució industrial , el triomf del capitalisme i l’explosió demogràfica de la nostra espècie. Ara caminem acceleradament cap a la sisena extinció massiva, resultat dels canvis provocats per l'activitat humana. Estem al final de l’