“In wildness is the preservation of the world” (La conservació del món depén del feréstec) Henry David Thoreau (1851) Abans del segle XX sols hi havia una elit de científics, d’aristòcrates i mecenes, però a mitjans d’eixe segle s'havien generalitzat les universitats gràcies al fet que molts estats i empreses multiplicaren la inversió en ciència . Aparegué tot un exèrcit d'universitaris de classe burgesa als que en arribar la fi del segle, amb la generalització de l'educació, se’ls afegiren alguns fills dels treballadors. Però per a conéixer la historia del Naturalisme i la posterior eclosió de l’ Ecologia cal retrocedir uns anys. Un dels primers passos el va donar Carolus Linnaeus (Råshult, 1707-1778) en la seua obra “ Systema Naturae ” (1735) on feia una classificació de les espècies, ens va incloure amb la denominació d' Homo sapiens . Amb eixe cognom de sapiens ens definia com a éssers savis, capaços de conéixer, de realitzar raonaments abstractes, operacions

HISTÒRIA DE 70 ANYS D’ECOLOGISTES I NATURALISTES AL PAÍS VALENCIÀ (1950-2020) Mosaics d'Itàlica, Arxiu RMiB Diuen que la història sols la pot escriure un historiador, la resta sols seria pseudohistòria. Doncs NO! No soc historiador ni tampoc vull fer una mala història, almenys ho intentaré! Per tant, intentaré fer una crònica! Hi ha moltes històries, tantes com persones, la suma de totes construirien una Història en majúscules, com més ampla i diversa, més propera a la realitat. Massa sovint la crònica històrica té tendència a posar el focus en les grans fites o els grans líders, aleshores la major part de les xicotetes vivències, anhels i lluites es perden amb pas de les generacions, però és la suma d’eixos petits esforços els que aconsegueixen espentar el canvi. Aquesta pretén ser una crònica de l’Ecologia i del Naturalisme valencians, feta per un observador que ha viscut alguns d’aquests esdeveniments en directe. És una memòria que encara està per fer, són molt pocs