Passa al contingut principal

Entrades

Desforestació: Carboners i Fornillers

Colla de Llenyaters a Cazorla 1920 Fototeca Forestal Española / INIA  La desforestació és la destrucció del bosc a consqüencia de les activitats humanes. La fusta dels boscos cap a 1900 es necessitava per a quasi tot, amb ella es feien mobles, es gastava a la indústria, als ferrocarrils, a la construcció, com a combustible de les llars, per cuinar i calfar-se o per fer vaixells. L'augment de la població i l'activitat econòmica va provocar una accelerada desforestació que provocà que a principis de segle XX a penes quedaren boscos a Europa . Per regular aquest recurs bàsic es dictaren moltes normes i ordenances municipals per regular la seua explotació i les sancions als que contravenien les normes. Dels boscos s'extreien molts recursos: f usta, llenya, carbó, fornilla, calç, bellotes a més d’aliment per als ramats i persones. El Bosc es va convertir en un recurs important i un medi de vida de nombroses famílies que posseïen poques terres de cultiu o eren jornalers i necessi

Any 1954

Collage RMiB NATURALISTES El Centre Excursionista de València va organitzar la primera exploració d’espeleòlegs a les Coves de Sant Josep, a la Vall d’Uixó. L’any 1950 s’havia utilitzat dinamita per engrandir la Boca de Forn i ampliar el recorregut amb barques, tot i que la cavitat ja era coneguda i visitada des de molt abans, fins i tot era accessible al públic mitjançant passarel·les. En 1958 acabaren el primer pla topogràfic de la cova. En 1961 tornaren a utilitzar explosius per obrir la galeria dels Sifons, descobriren l’Estany Blau i noves galeries. Hui aquesta cavitat té un recorregut de 2.348 metres. Foto de la pàgina web de les Coves de Sant Josep Es va crear el Centre Excursionista d'Ontinyent, en principi fou una secció del Centre Excursionista d'Alcoi, amb els anys va convertir-se en el bressol de grups ecologistes i mediambientalistes de la Vall d'Albaida. Per intentar conservar Doñana a més, per a compartir i estendre l'afició per l'estudi de les aus, 7

Any 1953

  NATURALISTES i EXCURSIONISTES Pintada del CEA en 1953. Foto d’Araceli, David i Mónica (2011) BOLG El Nudo Dinámico Doble Barrancos Va ser un altre any en blanc i negre en el qual destaca el  Centre Excursionista d'Alcoi  que després de dos intents fallits aconseguí baixar l'avenc de  Quatretonda , es va convertir en la tercera cavitat de major profunditat explorada fins aleshores a l'estat. Baixaren 201 metres fins a la fi de  l'Avenc Podrit,  descobriren la  Sala de la Conquesta  i un corrent d'aigua que es perdia en una xicoteta coveta amb estalactites argilenques recobertes per pel·lícula calcària, era una cova única al nostre país. Fragment del llibre Caza de Alimañas de J. España Payá 1972 El  Ministeri d’Agricultura  va crear “ les Juntes Provincials d'Extinció d'Animals Nocius ” per gratificar la mort dels predadors que feien competència als caçadors . Els  feristelers  per a poder cobrar les recompenses devien presentar  una part del cos de l’anima

Impactes dels Embassaments

Embassament de Contreres, Villargordo del Cabriel, Rafa Muñoz L' estat espanyol compta amb 1.225 grans embassaments, som el cinqué país del món amb més infraestructures d'aquest tipus i el primer de la UE. Sense tindre en compte les preses fetes pels romans, sobre el riu Monnegre ,  a Tibi , tenim la presa més antiga d' Europa , feta al segle XVI entre 1579 i 1594 per regar els horts d' Alacant . També és molt coneguda la xarxa de séquies i assuts àrabs construïts per regar les terres baixes del  País Valencià,  la gestió dels rius i les seues aigües ens ve de lluny. Coneguem les virtuts dels grans embassaments: controlen les fluctuacions de cabdal i riuades, molt sovint produeixen electricitat en les centrals hidroelèctriques, garanteixen el subministrament d'aigua per al consum humà i permeten posar en reg terres que abans eren de secà.  També som conscients que els rius són ecosistemes dinàmics que donen suport a molta biodiversitat, però... Que imp