Passa al contingut principal

Entrades

L’Antropocé i l'Antropocidi

  Collage RMiB El Premi Nobel de Química Paul Jozef Crutzen (Amsterdam, 1933-2021) i Eugene Filmore Stoermer (Clay County, 1934-2012) van proposar l'any 2000 un terme que cada volta és més utilitzat , l'Antropocé . Aquest és un neologisme originat a semblança dels usats per a denominar els períodes o temps geològics. Cada volta més científics han donat suport al fet que des de 1950 la Terra ha entrat en un nou Període Geològic: l'Antropocé. Aquests autors afirmaren que la influència humana, expressada pel creixement de les concentracions de gasos d’efecte d’hivernacle, que des de finals del segle XVIII s’havien  depositat a les glaceres, significaven el pas a una nova fase de la història geològica planetària. Segons la classificació del registre fòssil que serveix per a dividir els diferents períodes que ha tingut la Terra , aquest seria el darrer temps geològic, estaria dins de l’era cenozoica, que aniria des de fa 66 milions d’anys fins a l’actualitat. Per tant, el

Any 1955

  Collage RMiB   “Només hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana. I no estic molt segur de la primera.” Albert Einstein (Ulm, 1879-1955) CRÒNICA DE 1955 La Urbanització del Saler Aquest any començava la història d’un dels principals atemptats contra la natura del país, s’encetava el llarg procés d’urbanització de la Devesa del Saler. L'Ajuntament de València va decidir urbanitzar el Saler, una estreta franja de dunes i pinedes que separa el llac de l’Albufera de la Mediterrània i el Consell de Ministres el va autoritzar sense demores. Llavors per poder construir sense gastar-se molts diners van preveure l’obertura de canals de desguàs anomenats anguileres, amb els quals “sanejarien” les mallades a més de la pavimentació dels tallafocs per a facilitar l’accés de vehicles. Pensaren que podrien canviar les pinedes i dunes per hotels, restaurants i xalets, i que el consistori sols hauria de pagar la millora dels accessos, la creació d'una xarxa d'

Desforestació: Carboners i Fornillers

Colla de Llenyaters a Cazorla 1920 Fototeca Forestal Española / INIA  La desforestació és la destrucció del bosc a consqüencia de les activitats humanes. La fusta dels boscos cap a 1900 es necessitava per a quasi tot, amb ella es feien mobles, es gastava a la indústria, als ferrocarrils, a la construcció, com a combustible de les llars, per cuinar i calfar-se o per fer vaixells. L'augment de la població i l'activitat econòmica va provocar una accelerada desforestació que provocà que a principis de segle XX a penes quedaren boscos a Europa . Per regular aquest recurs bàsic es dictaren moltes normes i ordenances municipals per regular la seua explotació i les sancions als que contravenien les normes. Dels boscos s'extreien molts recursos: f usta, llenya, carbó, fornilla, calç, bellotes a més d’aliment per als ramats i persones. El Bosc es va convertir en un recurs important i un medi de vida de nombroses famílies que posseïen poques terres de cultiu o eren jornalers i necessi

Any 1954

Collage RMiB NATURALISTES El Centre Excursionista de València va organitzar la primera exploració d’espeleòlegs a les Coves de Sant Josep, a la Vall d’Uixó. L’any 1950 s’havia utilitzat dinamita per engrandir la Boca de Forn i ampliar el recorregut amb barques, tot i que la cavitat ja era coneguda i visitada des de molt abans, fins i tot era accessible al públic mitjançant passarel·les. En 1958 acabaren el primer pla topogràfic de la cova. En 1961 tornaren a utilitzar explosius per obrir la galeria dels Sifons, descobriren l’Estany Blau i noves galeries. Hui aquesta cavitat té un recorregut de 2.348 metres. Foto de la pàgina web de les Coves de Sant Josep Es va crear el Centre Excursionista d'Ontinyent, en principi fou una secció del Centre Excursionista d'Alcoi, amb els anys va convertir-se en el bressol de grups ecologistes i mediambientalistes de la Vall d'Albaida. Per intentar conservar Doñana a més, per a compartir i estendre l'afició per l'estudi de les aus, 7