NASA. Collage by Producercunningham. Aral sea 1989 and 2014 (Wikipedia) Estem davant d'un dels pitjors desastres ecològics provocats per la nostra espècie. En 1959 la Unió Soviètica va decidir transformar les estepes i deserts d'Àsia Central en camps de cotó, melons, cereals i arròs per tant necessitaven molta aigua de reg. Desviaren els cabals dels rius tributaris del Mar d'Aral , el riu Amu Daria i el Sir Daria, i construïren una gran xarxa de canals per distribuir-la als nous cultius. Foto de Christopher Staecker, Kazakhstan (2003) Public domain at English Wikipedia.  L’ Aral era el quart llac més gran del món amb una superfície de 68.042 km² i un volum d'aigua de 1.100 km³, ara sols queda un 10%. Vivien trenta espècies de peixos i ara sols queden quatre, s'ha perdut una important indústria pesquera però a més en abaixar el volum d'aigua ha pujat la salinitat i la contaminació en acumular-se al llit del llac els fertilitzants utilitzats als cultius a

  Collage RMiB “Una persona ben informada multiplica, una mal informada, com a mínim resta. La via és dotar de bona informació i capacitar per a la informació” Ramon Margalef NATURALISTES L’alcoià Miguel Juan Payà Barceló (Alcoi, †2020) devia ser l’únic anellador valencià en eixos moments, molt possiblement, fou el primer anellador del país enregistrat a la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO) , principalment treballà a la Font Roja . Foto publicada per Pep Cantó en xarxes socials, en homenatge a l'anellador alcoià, Miguel Juan Payá Barceló. José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) acabava de conéixer a Hans Lukas "Luc" Hoffmann (Basilea, 1923-2016) , ornitòleg, conservacionista i filantrop suís, que l’ajudà a anar als congressos naturalistes europeus. Al Congrés Ornitològic de Hèlsinki Valverde i ell encetaren una campanya per recaptar fons per poder comprar una finca a Doñana i protegir-la. Ambdós aconseguiren aquest mateix any organitzar el

  Collage RMiB NATURALISTES El pare Igansi Sala a Eivissa en 1949 Es féu un relleu a la Junta Directiva de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) i anomenaren delegats territorials. A València triaren al pare Ignasi Sala de Castellarnau (Esterri d'Àneu, 1903-1973) i a Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) el feren delegat de Mallorca . Trencalòs (Gypaetus barbatus), Arxiu RMiB Al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) es va publicar la primera normativa de protecció d'un rapinyaire, el  trencalòs (Gypaetus barbatus),  sols   per un període de cinc anys. Lluís Pardo Garcia Aquest any traspassà un dels primers biòlegs valencians Lluís Pardo Garcia (València, 1897-1958). Hagué d’estudiar per lliure i presentar-se a exàmens a Madrid i Barcelona, a més tragué temps per a publicar alguns treballs com “ Avance de un catálogo de nombres vulgares de la fauna valenciana ”, Anales del Instituto General y Técnico de Valencia (AIGTV), vol. 3, 14, 1918. En 1919 va aconseguir la

  Portada del diari LEVANTE 15 d'octubre de 1957 El mes d'octubre es va produir la riuada, coneguda a casa nostra com la “ riuà de València ” tot i que a més de la capital es van inundar les planes litorals de la Plana Alta, la Plana Baixa, el Camp de Morvedre, l’Horta Nord, l’Horta Sud, la Ribera Baixa i la Ribera Alta, la Safor i la Marina Alta. Els dies 11 i 12 d'octubre van caure fortes pluges, les més fortes a la conca mitjana del riu Túria , a la Serra Calderona i a les comarques del sud. Durant dos dies s'acumularen més de 500 litres per metre quadrat en moltes localitats. Llavors les muntanyes estaven desforestades, sense coberta vegetal, això provocà que l'aigua s’aboqués amb rapidesa a barrancs i rambles arrossegant canyes, pedres i sediments. Centre de València, foto publicada a l'Especial del diari LEVANTE octubre 1957 El diumenge 13 les autoritats avisaren del risc de riuada, la gent es gità al llit amb por mentre   els rius baixaven plens d