Pesca tradicional al rai a Alboraia, foto de Rafa Muñoz Segons estadístiques de la Generalitat Valenciana,  l'any 2019 al País Valencià teníem 588 embarcacions que pescaren 20.771,4 tones de peix per un valor de poc més de 92 milions d'euros. El principal port era el de Santa Pola que comptava amb 85 vaixells que cobraren 2.751 tones per un valor de 19.701.900 €. Li seguien quasi empatats  la Vila Joiosa amb 40 barques i Castelló amb 52 pesquers, ambdues localitats tenien captures per valor de més de nou milions d'euros. Amb pesqueres per un valor superior al milió d'euros anual estaven els ports d' Altea, Calp, Dénia, Xàbia, Torrevella, Alacant, Borriana, Peníscola, Vinaròs, Benicarló, Cullera, Gandia i València . Port de Vinaròs, foto de Rafa Muñoz La principal espècie que capturem és l’Aladroc (Engraulis encrasicolus) amb 8.807,8 tones, amb un valor de deu milions i mig d’euros, seguit de la Gamba rosada (Aristeus antennatus) amb 207 tones, per un valor

  L' Ecologisme pretén un equilibri entre l’espècie humana i l’entorn natural, vol assegurar una qualitat de vida digna a tots dos, cerca l’harmonia ecològica i social de manera justa i democràtica . Pretén un radical canvi social perquè la seua visió està enfrontada amb la concepció política de liberals i socialistes . Com que els ecologistes no veien representats els seus interessos als partits tradicionals decidiren participar del joc polític, obrint l’espectre amb l’aparició dels partits verds . Els  partits verds europeus defensen una economia basada en el benefici social i el respecte a l'entorn. Com els recursos del planeta són limitats, propugnen assolir una economia centrada en la satisfacció de les necessitats vitals, com són una alimentació sana i educació a l’abast de tota la població, sota les premisses de solidaritat global i transgeneracional . L'Ecologia política pretén ser molt més que una nova forma de distribució econòmica, per això ha de crear un

  La lluita ciutadana per a la defensa de la  Devesa del Saler , un espai natural de propietat  municipal, que volgueren privatitzar i urbanitzar les autoritats franquistes, és tal volta la primera gran reivindicació de l’activisme  ecologista  per a la defensa ambiental, sens dubte fou un fenomen novell no sòls a  l’estat espanyol , també a escala  europea .  Sega de l'arròs La  Devesa del saler  i el llac de  l'Albufera de València  històricament foren vedats de caça reials que comprà el  Cap i Casal  en 1911. Tot i que el procés de compra de les 3.144 hectàrees per 1.072.980,41 pessetes no finalitzà fins juny de 1927. L'objectiu era preservar el llac i la  Devesa  de la imparable expansió del conreu de l'arròs. Els llauradors, cabàs a cabàs, havien aterrat gran part del llac per convertir-lo en cultius. Era un espai estimat pels veïns que sempre havien utilitzat aquest indret prop de la ciutat com lloc d'esbarjo, per agafar espàrrecs, per fer berenars, menjar-se