Tal volta la data i el lloc de naixement de l’ Ecologisme i del Moviment Antinuclear estatal foren els dies 14 i 15 de juny a Benidorm,  on es va celebrar l’assemblea anual de l’Associació per a l’Ordenació del Medi Ambient (AEORMA). La trobada la va organitzar el sociòleg Mario Gaviria Labarta (Cortes de Navarra, 1938-2018) amb el suport de l’ajuntament de vila de la Marina Baixa. El coneixien perquè havia vingut per a realitzar un estudi sobre urbanisme, turisme de masses i Medi Ambient , en guanyar una beca de la Banca March. Entre tots els assistents redactaren el Manifest de Benidorm que proposava quatre eixos que devien guiar la política ambiental:    1/ L’activitat industrial deu estar al servici de la comunitat sense lucrar-se amb l’espoli dels recursos naturals. 2/ L’estat ha d’inventariar els recursos naturals i planificar racionalment el seu ús. 3/ Deuen establir-se índexs de qualitat que garantisquen la salut de la població. 4/ És necessari planificar unes c

  Cotorra Kramer (Psittacula krameri) a Alboraia Estem en un món en canvi constant, però amb la  Globalització  eixa modificació s'ha accelerat encara més. Vivim un vertiginós augment de comunicacions comercials de tota classe de mercaderies i això facilita la dispersió de les espècies més adaptatives, que sovint poden viatjar com a polissó. També ha augmentat la tinença de tota mena d'espècies d'animals de companyia i mitjançant les fuites de captivitat o animals que han alliberat deliberadament els seus amos. Aquestes translocacions poden provocar l'assentament d'animals exòtics, com per eixample ha passat amb algunes espècies de cotorres que les tenim vivint i reproduint-se amb tot normalitat en les nostres viles i urbanitzacions. Una espècie exòtica  o  al·lòctona  és la que apareix lluny de la seua àrea de distribució geogràfica o ecològica tradicional. Una volta arriba una espècie a terres noves pot trobar condicions favorables i es pot estendre amb molta

L’any 1973 vam tindre una altra fita important del moviment conservacionista, l’ajuntament de València va crear una comissió per a decidir que fer amb el vell llit del Túria que havia quedat sense ús després de la inauguració del Pla Sud i el desviament del riu. En el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1966 les autoritats van preveure aprofitar els més d’un milió de metres quadrats del llit per a la construcció d’una autopista que connectara el port amb l’aeroport de Manises . Seria l’entrada a València de la carretera de Madrid, la futura autopista de “ Levante ”. En arribar al Grau enllaçaria amb l’ autopista del Mediterrani que seguint tota la frontissa marítima espanyola baixaria des de la frontera francesa fins a Algeciras . En eixir del llit del Túria la carretera passaria per damunt del port seguint cap a Castelló, pel traçat de l’autovia de Puçol, el vessant sud travessaria la Devesa del Saler per continuar fins a Alacant . Pont del Real de València anys cinquanta

  Interpretació d'una foto de Mario Gaviria en 1976 Aquest any es van conéixer el basc  Mario Gaviria Labarta (Cortes de Navarra, 1938-2018)  i Josep Vicent Marqués i González (València, 1943-2008)  quan coincidiren en unes jornades sobre el desenvolupament organitzades per  Llorenç Ferrer   Figueras (Barcelona, 1920-2010) a la facultat de Dret de  València .  En febrer Gaviria publicà a la revista Triunfo un dels primers articles antinuclears a l’estat, “ La amenza de la energía nuclear ”. En ell alertava sobre els perills de les nuclears i de les irregularitats que s’estaven cometent en la seua construcció, fou un treball basat en les nuclears de Soto de Vergara (Tolosa) i la de Marina de Cope (Múrcia) . El van publicar al diari Andalán de Saragossa i també es van fer ressò de la notícia el Diario de Navarra i la Voz de la Ribera , a Tudela . El ple de l’ajuntament de Tudela per unanimitat acordà el rebuig de la central nuclear, això junt amb la forta pressió popular acons

  El riu Túria transcorria dins del terme de València set quilòmetres, encaixonat per marges de pedra, des de l’Assut de Rovella fins a l’Assut de l’Or , en creuar el pont de Ferro o de Drassanes (1931) moria al mar, entre el port i el barri de Natzaret . Els paredats s’havien construït per defensar la ciutat de les freqüents avingudes del riu que periòdicament la negaven. En les pitjors riuades sols s’havien salvat els terrenys que ocupava l’antiga ciutat romana, fundada dalt d’un alteró d’un illot a la vora del riu, pel cònsol romà: Dècim Juni Brut Galaic el 138 aC. València en 1853, gravat d’Alfred Guesdon  El riu Túria tancava València pel nord, per facilitar el pas s'havien alçat 12 ponts, cinc històrics, altres cinc i dues passarel·les més modernes. Per protegir la ciutat de les avingudes que es repetien periòdicament començaren ben prompte a alçar paredats formats amb grans pedres. En 1956 acabaren els primers que va construir la Junta de Murs i Valls , entre el p