Alzira antiga Un bon eixample de la dissort urbanística que ha desfet bona part del  País Valencià  el trobem en el cas d’ Alzira . En matèria de territori al  franquisme  imperava la llei de la selva, la del més fort, els promotors podien edificar on i com volien, en morir el dictador no canviaren gaire les coses.  Alzira  en 1960 encara mantenia la seua trama urbana heretada dels musulmans, d'A l-Yazirat Suquar , que traduït vol dir l’illa del  Xúquer . No hi ha consens, però alguns historiadors afirmen que allí mateix estava la  Sucro  ibèrica.  Al nucli històric destacava l’església de  Santa Caterina  del XIV, tot i que hui la seua façana és una mescla de lletjos retalls de diferents estils. També sobreeixia la  casa de la vila , un palau gòtic renaixentista del segle XVI. La població estava envoltada per muralles que per augmentar les seues defenses aprofitaven un estret meandre del  Xúquer . Per acabar de tancar el recinte obriren un canal per convertir-ho tot en una i

  Collage RMiB ECOLOGISTES Nuclear de Cofrents En gener el Consell de Ministres aprovava el Primer Pla Energètic Nacional, dins del IV Pla de Desenvolupament PEN-75. En ell s’aprovava l’inici de les obres de construcció de les centrals nuclears de segona generació: Almaraz I, Almaraz II, Ascó I, Ascó II, Lemoiz I, Lemoiz II i Cofrents. Totes elles estaven dissenyades per a produir una potència propera als 1.000 MW elèctrics. Els tècnics decidiren construir la nuclear de Cofrents just al costat de l’únic volcà que tenim al País Valencià, tot i que es considera apagat, continua calfant les aigües del balneari d’Hervideros. Collage RMiB Aquesta instal·lació està a sols 61 quilòmetres en línia recta de l’àrea metropolitana de València, que llavors tenia una població d’1.185.735 habitants, segons el Padró Municipal de l’INE. Un accident d’aquesta central podria afectar greument a la pràctica totalitat de la població de la província. Des d’un primer moment l’Ajuntament de Cofrents estigué mo