Les marees negres Es parla de marea negra quan el mar arrossega residus contaminants de derivats del petroli. Els hidrocarburs en contacte amb l’aigua fan una pel·lícula que flota i impedeix el pas de la llum, per tant impedeixen la fotosíntesi i la supervivència de les algues microscòpiques, el fitoplàncton . Això afecta en cascada a tota la resta de la cadena alimentària, a més en estendre’s les marees negres contaminen platges i costes, provocant greus pèrdues econòmiques a pescadors i al sector turístic. En produir-se un vessament de cru, un 30% de l’abocat s’evapora, un 15% es queda flotant a la superfície, un 30% és espentat pels corrents cap a les costes, sols entre un 5 i un 20% es degrada per l’acció dels microorganismes naturals. Aquestes proporcions varien segons el tipus hidrocarbur que hagen llençat al mar. Pingüins petrolejats i morts a l'Uruguai La capa de cru que queda flotant als oceans pot afectar els animals. En 1991 un grup de pingüins de Magallanes

  Dibuix de Joan Castejón que utilitzà el Grup Ecologista Montgó L’any 1978 començava a la Marina Alta l’oposició a la construcció d’un reemissor de televisió al cim del Montgó , però aquesta història s’iniciava l’any 1975. Eixe any la Diputació Provincial d’Alacant signà un conveni amb la Direcció General de Radiofonia i Televisió per a donar cobertura, instal·lant repetidors del segon canal l’ UHF de Televisió Espanyola, per a cobrir   les zones d’ombra. El Montgó, Arxiu RMiB L’any següent els tècnics proposaren alçar un repetidor al cim Montgó, per a fer-ho necessitaven obrir una carretera que arribarà al cim, a més de pujar una línia elèctrica de mitja tensió i fer un centre de transformació. Després dels estudis i els tràmits previs, l’ajuntament de Dénia acordà la cessió dels terrenys el mes de març, adjudicaren les obres que començaren a finals de 1977. Postal de Xàbia, al fons en Montgó en 1973 Una volta havien començat les obres, en 1978, es va fer públic un informe de

  Collage RMiB ECOLOGISTES El període de mobilitzacions més intenses del  Moviment Antinuclear Valencià  començà en 1976 i durà fins a 1982, moment en el qual acabaren les obres de construcció de la  Central Nuclear de Cofrents . De les diferents famílies de l’ Ecologisme, els  Antinuclears  foren els més coordinats, actius i polititzats, tot i que no tingueren molta continuïtat en el temps. Aquest any uns cinquanta grups antinuclears decidiren agrupar-se i formar la  Coordinadora de Grups Ecologistes i Antinuclears del País Valencià . Els col·lectius que la formaren foren ;  la  Coordinadora Antinuclear i Ecologist a d’Alzira;  el  Grup Margarida; el Grup Ecologista de Vinaròs;  la  Colla Ecologista de la Plana;  el Col·lectiu Ecologista de la Safor ; el  Grup Ecologista Llibertari (GEL)  i el  Grup Ecològic d'Elx .  Gràcies a la seua coordinació aconseguiren ajuntar a més de 10.000 manifestants a  València el mes de març, fins aleshores eixes xifres sols les aconseguien els sin