Collage RMiB   “És l’hora que la nostra espècie deixe de créixer,  per a poder establir una vida en equilibri amb la naturalesa”. David F. Attenborough   NATURALISTES Al món de l'ornitologia valenciana per a trobar referències dels pioners de la dècada dels setanta cal consultar llibres com " La Albufera de Valencia: sus aves y sus peces " del professor  Ignacio Docavo Alberti (Madrid, 1922-2016). Docavo  fou doctor en biologia i catedràtic d'entomologia de la  Universitat de València , va ser director del  Jardí Botànic,  però és més recordat perquè en 1965 fundà el zoològic dels  Jardins del Reial  de  València,  el va dirigir fins al seu tancament en 2008.  D’aquesta publicació la part que tractava l'avifauna comptava amb assenyalades aportacions del mestre d'anelladors  Antoni Mira Franco  a més del fotògraf i també anellador  Lluís Pechuán   Albiñana. Pechuán  va estudiar els ardeids de l 'Albufera  entre els anys 1964 i 1970, també va fer un

  Les marees negres Es parla de marea negra quan el mar arrossega residus contaminants de derivats del petroli. Els hidrocarburs en contacte amb l’aigua fan una pel·lícula que flota i impedeix el pas de la llum, per tant impedeixen la fotosíntesi i la supervivència de les algues microscòpiques, el fitoplàncton . Això afecta en cascada a tota la resta de la cadena alimentària, a més en estendre’s les marees negres contaminen platges i costes, provocant greus pèrdues econòmiques a pescadors i al sector turístic. En produir-se un vessament de cru, un 30% de l’abocat s’evapora, un 15% es queda flotant a la superfície, un 30% és espentat pels corrents cap a les costes, sols entre un 5 i un 20% es degrada per l’acció dels microorganismes naturals. Aquestes proporcions varien segons el tipus hidrocarbur que hagen llençat al mar. Pingüins petrolejats i morts a l'Uruguai La capa de cru que queda flotant als oceans pot afectar els animals. En 1991 un grup de pingüins de Magallanes