Passa al contingut principal

Entrades

Ictiofauna valenciana

  Aristòtil (Estagira, 384-322 aC) fou el primer estudiós a descriure els peixos, va identificar-ne més de cent espècies diferents en la Grècia antiga. L'estudi de la ictiologia hagué d'esperar al segle XVI perquè aparegueren estudiosos com Ippolito Salviani (Città di Castello,1514-1572), Pierre Belon (Cérans-Foulletourte, 1517-1564) i el més destacat d'ells, Guillaume Rondelet (Montpellier, 1507-1564) que publicà De Piscibus Marinum (1554) on descrivia 244 espècies del Mediterrani . El pare de la ictiologia moderna fou Peter Artedi (Örnsköldsvik, 1705-1735) que en el llibre Ichthyologia, sive Opera Omnia de Piscibus (1738) descriu quatre ordres de peixos, 47 gèneres i 230 espècies. Fartet (Aphanius iberus) mascle,  Ha passat molt de temps i s'ha ampliat prou el coneixement, tot i que queda molt per descobrir, al fons oceànic. Molt més propera i singular és la ictiofauna continental ibèrica , és molt especial a causa de la seua composició i història evolutiva a

Any 1981

  Arxiu RMiB ECOLOGISTES En setembre va tindre lloc l’assemblea de constitució del grup  Acció Ecologista,  dins convergiren   activistes que havien participat en els comités antinuclears junt amb membres històrics d’ AVIAT que es fusionaren amb els Comités Antinuclears de barri. Procedien de comarques com  l'Horta,  de  la Ribera  o de  l’Associació Ecologista del Camp de Morvedre .  Entre altres hi estaven Maties Riera, Joan Antoni Llinares i Gómez (Alzira, 1953), Enric Amer Blanch o Víctor Navarro Matheu (1953) que en 2016 el van anomenar president de la junta rectora del Parc Natural de l’Albufera de València, de la qual dimití en 2019 per discrepàncies amb les polítiques conservacionistes de la Generalitat. Uns altres presidents foren Jordi Bigas i Balcells (Barcelona, 1954), Rafael Pardo Gutiérrez, Jorge Mateos Pérez o William Colom Montero . Entre molts més militants, destaquen Yolanda Monroig Sebastián, Amparo i Quique Meseguer Carrascosa, Cristina Domingo i Pérez