Passa al contingut principal

Entrades

Pellicer, mestre etnobotànic

  Joan Pellicer i Bataller (Bellreguard, 1947-2007) als anys setanta acompanyava a Araceli Banyuls i Martínez (Beniopa, 1944) fent concerts enquadrats en la Nova Cançó. Musicava poemes de Màrius Torres i Perenya (Lleida, 1910-1942) i Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 1901-1993) . Ben prompte el deixà, sembla que per a formar-se com a metge. És conegut per ser un pioner de l’etnobotànica valenciana, l’estudi de les relacions dels humans amb les plantes, i pel seu llegat en la  fitoteràpia, que és la part de la medicina que estudia les propietats terapèutiques de les plantes. Pellicer estava encativat per tres interessos, per la tasca del botànic Antoni Josep Cavanilles i Palop (València, 1745-1804) , per la cultura popular i per la nostra llengua. Durant més de trenta i cinc anys va recórrer el territori armat amb un quadern, una gravadora i una càmera de fotos. Des de 1980 trepitjà les serres de Xàtiva , el Benicadell, el Montgó , l’ Aitana, el Mondúber, la Mariola o el Penya

Any 1989

  Any 1989, Collage RMiB PACIFISTES I OBJECTORS El Moviment d’Objecció de Consciència començà l’any aplicant l’estratègia de la insubmissió, en un moment que l’estat sols actuava contra el 8,5% dels que es declaraven insubmisos . Als pocs que acusaven, els detenien i passaven una mitjana de divuit dies en presó. Sols van fer un Consell de Guerra, va ser a Barcelona . L’1 de desembre, arribà l’amnistia per als més de 27.000 que s’havien declarat objectors abans que dictaren la norma de la Prestació Social Substitutòria (PSS) . Cinquanta-set insubmisos que havien d'haver-se incorporat al servei militar en gener, es declararen insubmisos, dos pertanyien al col·lectiu Mili-KK de València . Es presentaren davant les autoritats militars el 20 de febrer i cap d'ells va ser detingut. Els jutges no desitjaven fer complir la llei, empresonant als objectors, per tant, els declararen no culpables. Per a donar suport legal als insubmisos es va crear l’Associació per a la Defensa d

La pluja àcida d'Andorra

  La Central Tèrmica d'Andorra (Terol) comença la seua activitat en 1979 tot i que no entrà en explotació fins a 1981. Ocupava 469,9 hectàrees i comptava amb tres grups de generació que tenien una capacitat total de producció d’energia elèctrica de 1.101,4 MW. Aquesta planta industrial generava electricitat mitjançant el vapor d'aigua que obtenien cremant carbó. Entre els anys 1982 i 1987 utilitzaren lignit que contenia un 10% de sofre. En 1982 es van observar, per primera volta, afeccions als pinars de la muntanya d’Els Carrascals , al terme municipal de Morella. Els arbres de la comarca dels Ports començaren a perdre fulles, les puntes germinals s’assecaven. Quan l’afecció era massa greu tot l’arbre moria, quedava la seua fusta morta en peu, com un record de la contaminació. La pluja àcida s’estenia per 200.000 hectàrees dels boscos de Terol i del nord de Castelló . En 1983 en vorer l’alarmant nombre de peus afectats els tècnics forestals pensaren que patien alguna pl