Joan Pellicer i Bataller (Bellreguard, 1947-2007) als anys setanta acompanyava a Araceli Banyuls i Martínez (Beniopa, 1944) fent concerts enquadrats en la Nova Cançó. Musicava poemes de Màrius Torres i Perenya (Lleida, 1910-1942) i Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 1901-1993) . Ben prompte el deixà, sembla que per a formar-se com a metge. És conegut per ser un pioner de l’etnobotànica valenciana, l’estudi de les relacions dels humans amb les plantes, i pel seu llegat en la  fitoteràpia, que és la part de la medicina que estudia les propietats terapèutiques de les plantes. Pellicer estava encativat per tres interessos, per la tasca del botànic Antoni Josep Cavanilles i Palop (València, 1745-1804) , per la cultura popular i per la nostra llengua. Durant més de trenta i cinc anys va recórrer el territori armat amb un quadern, una gravadora i una càmera de fotos. Des de 1980 trepitjà les serres de Xàtiva , el Benicadell, el Montgó , l’ Aitana, el Mondúber, la Mariola o el Penya

  Any 1989, Collage RMiB PACIFISTES I OBJECTORS El Moviment d’Objecció de Consciència començà l’any aplicant l’estratègia de la insubmissió, en un moment que l’estat sols actuava contra el 8,5% dels que es declaraven insubmisos . Als pocs que acusaven, els detenien i passaven una mitjana de divuit dies en presó. Sols van fer un Consell de Guerra, va ser a Barcelona . L’1 de desembre, arribà l’amnistia per als més de 27.000 que s’havien declarat objectors abans que dictaren la norma de la Prestació Social Substitutòria (PSS) . Cinquanta-set insubmisos que havien d'haver-se incorporat al servei militar en gener, es declararen insubmisos, dos pertanyien al col·lectiu Mili-KK de València . Es presentaren davant les autoritats militars el 20 de febrer i cap d'ells va ser detingut. Els jutges no desitjaven fer complir la llei, empresonant als objectors, per tant, els declararen no culpables. Per a donar suport legal als insubmisos es va crear l’Associació per a la Defensa d