Passa al contingut principal

Entrades

Fabra, l’aeroport i l’arpellot

  Collage RMiB En 1998 es va fer públic l’interés de Carlos Fabra Carreras (Castelló de la Plana, 1945), president de la Diputació de Castelló, per a construir un aeroport al terme de Vilanova d’Alcolea, la Plana Alta. Justificà la construcció d’aquesta infraestructura a pesar de tenir ben prop els aeroports de Manises i Reus amb l’excusa de promocionar el turisme de la província. Carlos Fabra és un polític molt singular que anys després seria acusat per tràfic d'influències, suborn i delictes contra la Hisenda Pública. Abans va ser president de la Diputació de Castelló (1995-2011), diputat i fou cap del Partit Popular de la província de Castelló durant vint-i-dos anys, fins a 2012. Fabra ve d’una llarga saga de dirigents al capdavant de les administracions a Castelló. Son pare: Carlos Fabra Andrés (Castelló de la Plana, 1912-1979) després de la Guerra era un dels dirigents del Moviment, fou batle de Castelló de la Plana de 1948 fins a 1955 i procurador a les Corts franquistes.

Desastre d’Azanalcóllar

  Collage RMiB El 25 d’abril de 1998 es va produir un dels pitjors desastres ecològics en un parc nacional a l’estat espanyol. A la localitat sevillana d’Azanalcóllar es va trencar un mur d’una gran bassa de 200 ha de superfície plena de residus que pertanyia a la mina els Frares, propietat de la multinacional sueca New Boliden. Aquest trencament escampà 5,5 milions de metres cúbics de llots tòxics i 1,9 milions de metres cúbics d’aigües àcides formades per una dissolució en aigua d’altes concentracions d’a rsènic , cobalt, crom, coure, mercuri, manganés, níquel, plom, estany, urani i zinc. Aquesta sopa tenia un pH de 5,5, una acidesa incompatible amb qualsevol forma de vida. El marejol tòxic baixà 62 km pel llit del riu Agrio, però es va desbordar inundant una amplària mitjana de 500 metres. Va entrar al riu Guadiamar arribant fins a Entremuros, en el límit nord-est del parc nacional de Doñana, allí aconseguiren aturar el vessament, el 27 d’abril. Aquesta allau d e fang contaminà 4

Salvem el Cabanyal

  El Cabanyal, Canyamelar i Cap de França és un barri de València des de 1987, està situat al nord del port, davant el front litoral. Abans fou Poble Nou de la Mar, un municipi independent on els pescadors construïren els seus habitatges propers a les muralles de Vilanova del Grau. Les alineacions de les barraques paral·leles al mar, foren l’origen de la peculiar trama urbana del barri.   El Cabanyal Any 1978 La Direcció General de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus del Ministeri de Cultura va incoar un expedient per a incloure els poblats marítims com a part del Conjunt Historicoartístic de la ciutat de València. El Cabanyal tenia una singularitat urbanística, estava format per una majoria de cases d’una planta baixa i un primer pis que sovint tenien un corralet al darrere. Eren habitatges amb façanes multicolors, moltes d’elles enrajolades o amb taulells ceràmics policromats.   Cabanyal, Arxiu RMiB Any 1988 El Pla General d'Ordenació Urbana de València va declarar