Les marees negres Es parla de marea negra quan el mar arrossega residus contaminants de derivats del petroli. Els hidrocarburs en contacte amb l’aigua fan una pel·lícula que flota i impedeix el pas de la llum, per tant impedeixen la fotosíntesi i la supervivència de les algues microscòpiques, el fitoplàncton . Això afecta en cascada a tota la resta de la cadena alimentària, a més en estendre’s les marees negres contaminen platges i costes, provocant greus pèrdues econòmiques a pescadors i al sector turístic. En produir-se un vessament de cru, un 30% de l’abocat s’evapora, un 15% es queda flotant a la superfície, un 30% és espentat pels corrents cap a les costes, sols entre un 5 i un 20% es degrada per l’acció dels microorganismes naturals. Aquestes proporcions varien segons el tipus hidrocarbur que hagen llençat al mar. Pingüins petrolejats i morts a l'Uruguai La capa de cru que queda flotant als oceans pot afectar els animals. En 1991 un grup de pingüins de Magallanes

  El burgalés  Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980) fou un naturalista i excepcional comunicador que aprofità els primers anys de la televisió per a ensenyar-nos la natura que encara sobrevivia amagada a certs indrets de la  península Ibèrica . Després ho faria amb la resta del món gràcies als documentals divulgatius que va produir. Va ser un dels socis fundadors de la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO) , en 1954. En 1957 es va graduar en Medicina a la Universitat de Valladolid , després anà a Madrid a estudiar l’especialitat d'estomatologia, però la seua gran afició era la falconeria i la natura. Quan va acabar els seus estudis es va donar a conéixer per dirigir el Centre Nacional de Falconeria creat a Briviesca (Burgos) i per les exhibicions que donava d’aquest antic mètode de cacera. Va estudiar al falcó pelegrí i el comportament dels llops . En 1960 començà a escriure articles divulgatius de la natura a la revista ABC . Amb els seus falcons