Passa al contingut principal

Entrades

Any 1970

  Collage RMiB “ L’errada va consistir en creure que la terra era nostra, quan la veritat de les coses és que nosaltres som de la terra. ”   Sebastião Salgado (Aimorés, 1944) NATURALISTES Tato Cumming, impulsor de l’ornitologia d’Alacant Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) que abans havia presidit la secció balear i després la valenciana de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO), tornà destinat a sa casa i allí fundà i encapçalà la secció local de SEO Alacant.   Foto de Herminio Boira. José Mansanet, primer a l’esquerra acompanyat de Juan Alcober, Gonzalo Mateo, Fernando Boisset i Felisa Puche, a la llacuna de Talayuelas. El botànic José Mansanet Mansanet Un dels intel·lectuals valencians que es manifestaren públicament en contra de la urbanització de la Devesa del Saler fou el botànic José Mansanet Mansanet (Simat de la Valldigna, 1915-1990). Va ser el primer catedràtic de Botànica de la Facultat de Ciències de València (1969-1985), fou un dels primers a impulsar l’estud

Els Parcs Nacionals

  Parc Nacional de Picos de Europa, foto de Rafa Muñoz La protecció d’espais naturals singulars es remunta a les troballes de les primeres restes d’escriptura. El gran emperador índi Aixoka (304-232 aC) que fou el tercer sobirà de la dinastia Maurya , en el 242 aC va ordenar un edicte declarant una mena de reserves integrals per a protegir espècies d’animals. Alexander Cunningham. Archaeological Survey Of India Vol. 1, p.247  L’emperador mongol Khublai Khan (1215-1204) va dictar les primeres vedes de caça en època de reproducció. En 1861 es va declarar a França la reserva natural dels Boscos de Fontainebleau . En 1864 el científic naturalista Jhon Muir (Dunbar, 1838-1914) va aconseguir que el Congrés Nord-Americà protegirà el vall de Yosemite, també fundà en 1892 el Sierra Club , una de les primeres organitzacions mediambientals. El primer parc nacional que es va declarar al món fou Yellowstone als Estats Units , en 1872.  Governant el Comte de Romanones, Álvaro de Figueroa y To

La Guerra del Vietnam i les Dioxines

  El 23 d’octubre de 1968 Richard Nixon en guanyar les eleccions anuncià la retirada de tropes nord-americanes de Vietnam, tot i que continuaren donant suport al Vietnam del Sud fins a la signatura de la pau definitiva en 1973, el Moviment Pacifista s’apuntava una gran victòria. Richard Nixon. U.S. National Archives and Records Administration Els americans entraren en combat en 1963 en un conflicte que del que ja havien fugit els francesos . Molt aviat la tecnologia nord-americana i els ingents mitjos humans i econòmics es quedaren estancats per una natura tropical i la fermesa del poble vietnamita . En un intent de guanyar una guerra interminable que provocava moltes baixes, els nord-americans autoritzaren l'ús de productes químics defoliants . Amb ells pretenien eliminar les selves on s'amagaven els soldats del Front Nacional d'Alliberament del Vietnam (els Việt Cộng ). L'abús d'aquests productes canvià el paisatge del país, causaren malalties, malformac