Cotorra Kramer (Psittacula krameri) a Alboraia Estem en un món en canvi constant, però amb la  Globalització  eixa modificació s'ha accelerat encara més. Vivim un vertiginós augment de comunicacions comercials de tota classe de mercaderies i això facilita la dispersió de les espècies més adaptatives, que sovint poden viatjar com a polissó. També ha augmentat la tinença de tota mena d'espècies d'animals de companyia i mitjançant les fuites de captivitat o animals que han alliberat deliberadament els seus amos. Aquestes translocacions poden provocar l'assentament d'animals exòtics, com per eixample ha passat amb algunes espècies de cotorres que les tenim vivint i reproduint-se amb tot normalitat en les nostres viles i urbanitzacions. Una espècie exòtica  o  al·lòctona  és la que apareix lluny de la seua àrea de distribució geogràfica o ecològica tradicional. Una volta arriba una espècie a terres noves pot trobar condicions favorables i es pot estendre amb molta

L’any 1973 vam tindre una altra fita important del moviment conservacionista, l’ajuntament de València va crear una comissió per a decidir que fer amb el vell llit del Túria que havia quedat sense ús després de la inauguració del Pla Sud i el desviament del riu. En el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1966 les autoritats van preveure aprofitar els més d’un milió de metres quadrats del llit per a la construcció d’una autopista que connectara el port amb l’aeroport de Manises . Seria l’entrada a València de la carretera de Madrid, la futura autopista de “ Levante ”. En arribar al Grau enllaçaria amb l’ autopista del Mediterrani que seguint tota la frontissa marítima espanyola baixaria des de la frontera francesa fins a Algeciras . En eixir del llit del Túria la carretera passaria per damunt del port seguint cap a Castelló, pel traçat de l’autovia de Puçol, el vessant sud travessaria la Devesa del Saler per continuar fins a Alacant . Pont del Real de València anys cinquanta

    Collage RMiB “ Lo xicotet és preciós ”. Ernst Schumacher (Bonn, 1911-1977)   ECOLOGISTES El Baix Maestrat aturà una central nuclear! La primera volta que es paralitzava la construcció d’una central nuclear a l'estat espanyol va ser gràcies als veïns del Baix Maestrat. En 1966 Hidroelèctrica Española, S.L. (IBERDROLA des de 1992) havia aconseguit autorització del govern per a instal·lar una central nuclear de 500 megawatts a la Serra d'Irta, cal recordar que hui aquest espai està declarada parc natural. Una volta es va fer públic el projecte, l’Ajuntament de Peníscola amb el suport d'empresaris turístics i dels veïns, presentaren un conflicte contenciós administratiu per intentar aturar la nuclear. Basaren l'argumentació jurídica en què els terrenys que triaren per a construir la central estaven declarats com a sòl urbà pel Pla d'Ordenació Urbà de 1960, per tant, eren incompatibles amb una instal·lació industrial. El conflicte judicial s’allargà fins a 1973 i fin