L'Albufera, el Palmar i la Devesa darrere, en 1970. Aquest any va dimitir l'alcalde de València, Adolfo Rincón d'Arellano , quan ja s'havien encetat les obres de les primeres infraestructures de la urbanització de la Devesa . Estaven construint el Passeig Marítim de la platja del Saler , amb una amplària de huit metres. Segons el Projecte General de la Devesa , s’urbanitzaria una superfície total de 871 hectàrees, repartides en 150 hectàrees per a l’edificació, 30 quilòmetres de xarxa viària i 20 més per fer els carrers secundaris. El falangista Adolfo Rincón d'Arellano no estava d'acord amb la composició del nou govern de l'estat, anomenat el 29 de novembre, perquè assolia molt pes l'OPUS DEI , també conegut com l' Obra . Aquesta institució creada per monsenyor Escrivá de Balaguer en 1928, és una elaborada xarxa clientelar organitzada per aconseguir poder i estendre's, molt més semblant a una secta que a un orde religiós. La Prelatura ofe

  Aquest any 1968 s’acabava una dècada de progrés econòmic i començava una forta recessió a França . A la Universitat de París Nanterre , al mig d’un barri de la perifèria, el que començà com unes simples peticions de millores per part dels estudiants i que foren reprimides amb fermesa, derivà en la generalització de les protestes a tots els estudiants, el tancament de les universitats i violents enfrontaments urbans amb les forces de seguretat. Les protestes es van estendre ràpidament als treballadors, en eixe moment a més d’un elevat atur hi havia condicions laborals molt dures i aprofitaren les protestes estudiantils per a convocar una Vaga General que secundaren més de deu milions de treballadors. En unir-se estudiants i obrers es generalitzaren les revoltes, guanyaren pes i s’ocuparen facultats i empreses. Georges Pompidou, maig de 1968 El president de la República, el general De Gaulle , envià al primer ministre Georges Pompidou a negociar amb els treballadors en vaga per d

  El burgalés Félix Rodríguez de la Fuente (1928-1980) fou un naturalista i excepcional comunicador que aprofità els primers anys de la televisió per a ensenyar-nos la natura que encara quedava amagada a molts indrets de la península Ibèrica . Després ho faria amb la resta del món gràcies als documentals divulgatius que va produir. En 1954 fou un dels socis fundadors de la  Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO). En 1957 es va graduar en Medicina a la Universitat de Valladolid , després anà a Madrid  a estudiar l’especialitat d'estomatologia, però la seua gran afició era la falconeria i la natura . En 1960 començà a escriure articles divulgatius de la natura a la revista  ABC .  En 1961 amb els seus falcons va participar en el rodatge de la pel·lícula el Cid de Charlton Heston . En 1964 el diari ABC li dedicà la portada del 21 d’octubre perquè guanyà una important competició de falconeria a l’ Alcarria . Jaime de Foxá Jaime de Foxá era un enginyer forestal, polític fal

  Mentre fora de les nostres fronteres, en l’anomenat any de la utopia, el món canviava a tota velocitat gràcies a la conjunció dels Moviments Contraculturals dels Estats Units , el Maig de 68 francés, la Primavera de Praga , la matança d’estudiants de Tlatelolco , a la plaça de les Tres Cultures de Mèxic , la Guerra del Vietnam o els assassinats de Martin Luther King o Robert F. Kennedy als EUA. A casa nostra aquest fou un any amb poc destacable, l'únic ressenyable és que es multiplicava la quantitat de turistes que ens visitaven, eixe any vingueren un total de 19.183.973 estiuejants. Martin Luther King i Robert F. Kennedy En el bienni 1967-1968 a València hi havia 7 anelladors: Lluís Pechuán Albiñana que anellà 7.076 aus, Joan J. Barral Coll que ho feu a 1.171 ocells, entre ells una de les primeres baldrigues , J. M. Ricart anellà 1.683 aus, un d’ells era un Duc petit (Asio otus) i una Tallareta sarda (Sylvia sarda) a més recopilà noms populars valencians dels ocells,